On the Air

Santiago de Xile

Barcelona

Madrid

Barcelona

Barcelona

B.V.O. 6-25/11/2010

Steve Shill: Dexter 05x06. Everything Is Illumenated

Nicolás Acuña: Algo habrán hecho por la historia de Chile. 01x02. El mestizaje, la Quintrala y el poder de los Jesuítas

fumbol

John Dahl: Dexter 05x07. Circle Us

fumbol

Scott Cooper: Crazy Heart

Peter Jackson: The Lovely Bones

fumbol

fumbol

Romeo Tirone: Dexter 05x08. Take It!

fumbol

Ernest Dickerson: Dexter 05x09. Teenage Wasteland

fumbol

fumbol

Wes Anderson: Fantastic Mr. Fox

#02 Testimonis Vs. Quasi Omniscient

Testimoni

Quan en Quim em va preguntar què tal era la Carme, li vaig dir la veritat, que el fet d’haver-se quedat vídua als 45 anys, a les poques setmanes d’assabentar-se que estava embarassada, l’havia acabat de convertir en la persona més bona i més forta que havia conegut mai. Contemplada avui dia, dos anys després, ara que la Carme i la Laia són mortes, la imatge que tenia d’ella em sembla d’una ingenuïtat insuportable. Però, en aquell moment, l’elogi no era pas mentida. Com a molt, es podria dir que vaig exagerar una mica perquè era una bona amiga –la millor, de fet– i jo anhelava que en Quim es decidís a demanar-li aquella primera cita.

La nit que la Carme i en Quim havien quedat, jo tenia un sopar al Reno per tancar la redecoració d’una cadena de llibreries. Vam seguir de copes al Sutton i al final vaig acabar a un hotel amb un dissenyador argentí que parlava massa al llit.

L’endemà, en agafar un taxi, vaig veure que tenia el mòbil ple de trucades i missatges d’en Quim. La Carme no s’havia presentat i no li responia el telèfon. Vaig trucar-la un parell de cops, però tampoc no em va contestar. Vaig parlar amb els seus pares, per veure si havia anat a recollir la Laia abans d’hora. Els vaig dir que tranquils, que no passava res. Vaig fer un darrer truc a la Carme i, en seguir sense resposta, li vaig donar al taxista una nova adreça.

Després de pitjar cinc minuts el timbre, vaig entrar al pis de la Carme amb la còpia de les claus que tenia feia anys. Me la vaig trobar nua al llit, envoltada de diaris i revistes, tan absorta en la lectura d’un article que em va fer por treure-la de sobte del seu embadaliment. Em vaig posar a endreçar els papers, la roba i els pots de maquillatge escampats pel terra, fins que vaig veure el mirall. M’hi vaig apropar. Tenia les vores guixades amb pintallavis i una P escrita al mig.

- Hola Merche. T’agrada? Si vols te’l regalo.

En veure l’expressió de fàstic de la Carme reflectida al mirall, em vaig adonar que les coses anaven pitjor del que em pensava.

------

Quasi Ominiscient

En sortir de la dutxa, la Carme posà Tristany i Isolda i es dirigí nua cap al dormitori, a preparar-se per la cita. No havia quedat amb en Quim fins a les nou, però volia donar un tomb abans d’anar a l’Oliana. Agafà una brusa i una falda i les col·locà a la cadira, on ja hi tenia la llenceria de punta brodada. Contemplà al mirall les imperfeccions del seu cos i somrigué en recordar com a en Quim li ballava la panxa, feia dues setmanes, mentre jugava amb la Laia a la sorra. ‘Has de conèixer algú’, li havia dit la Merche, que sense dubtar-ho organitzà una paellada, a l’Escribà, és clar, tan sibarita ella, fins i tot el dies de platja.

El tarannà desimbolt d’en Quim li donava confiança. La cita d’aquell vespre era la quarta des que havia mort en Pedro, però la primera que podia acabar bé. I sabia què volia dir, acabar bé. Per primer cop en molts anys, sentir-se desitjada no la incomodava. Un pel nerviosa, en tot cas. Després de tan de temps sense fer l’amor, allò era com tornar a començar, com una segona primera vegada. De la primera primera vegada no aconseguia recordar-ne els detalls, només l’angoixa. En canvi, el primer cop amb en Pedro el recordava a la perfecció. La nit que la convidà al Liceu. Bé, el matí següent, que la nit se la passà contemplant com ell escrivia la crítica, rient en veure com algú tan jove posava a parir la soprano.

‘Ets idiota’, murmurà en adonar-se de la mala jugada de l’inconscient, d’haver posat la mateixa òpera de la primera cita amb en Pedro. Intentà concentrar-se, però ara, al mirall, és veié flonja, pansida. S’hi apropà per donar un cop d’ull a les potes de gall i descobrí l’òxid de les vores. Ja hi eren, aquelles taques? Sortien per què el mirall era vell o per què s’hi mirava una vella? S’aturarien si el fes servir la Merche o una d’aquestes que envellien de llit en llit?

Agafà el pintallavis de la tauleta sota el mirall i en resseguí les taques. En acabat, començà a escriure-hi PUTA, però la barreta se li trencà. Tirà els pots de maquillatge a terra i etzibà una patada a la roba. Anà corrents fins a l’estudi, despenjà el telèfon i apagà el mòbil. Apujà el volum del disc al màxim i agafà de la prestatgeria el porta-revistes de 1989. Tornà a l’habitació i escampà la premsa pel llit. El que necessitava ara la Carme era saber què n’havia dit en Pedro, exactament, de la Montserrat Caballé. En Quim bé ho hauria d’entendre.

Barcelona

B.S.O. 04-19/11/2010

Justin Townes Earle: Midnight at the Movies
Funkadelic: Maggot Brain
Maria João Pires: Wolfgang Amadeus Mozart. The Piano Sonatas. Sonatas n.10-12
Michael Nyman: Drowning by Numbers
Howe Gelb: Return To San Pedro: Upside Down Home 2007
The Beach Boys: Wild Honey
Rokia Traoré: Tchamantché
John Lennon & Yoko Ono: Double Fantasy
Matt Elliott: Howling Songs
VV.AA: Subterfuge Records Classics
Jorge Ben: Força Bruta
Earth: Earth 2. Special Low Frequency Version
VV.AA: 19:99. Las 19 mejores canciones nacionales de 1999
The Band: Music from Big Pink
Andrés Calamaro: Obras Incompletas (II)
091: Más de cien lobos
M.I.A: Kala
Timbaland: Presents Shock Value
Bob Dylan: Highway 61 Revisited
Michael Nyman: Drowning by Numbers
VV.AA: Monsters, Robots & Bug Men - A User's Guide To The Rock Hinterland (Disc 2)
Alpha Blondy: Apartheid Is Nazism
Girls Against Boys: Venus Luxure No. 1 Baby
John Lennon & Yoko Ono: Double Fantasy
Albert Pla: Anem al llit?
Pauline en la Playa: Tormenta de ranas
Howe Gelb & A Band of Gypsies : Alegrías
Townes Van Zandt: For the Sake of the Song
Earth: Earth 2. Special Low Frequency Version
Wes Montgomery: The Incredible Jazz Guitar
Kings of Leon: Aha Shake Heartbreak
Crystal Antlers: Tentacles
John Zorn: Six Litanies for Heliogabalus
Astrud Gilberto: Beach Samba
Sr. Chinarro: El mundo según
Gonzales: Solo Piano

Ja Tenim 600!

Lulú

Barcelona

El d_efecte barroc

Barcelona

Barcelona

Barcelona

Dolors Monserdà - Santapau

Sexo Laico

Para los que no odian su cuerpo

Todo lo que desconoces
y todo lo que nunca vas a conocer,
no se lo dejes a esos fanáticos
que usan la ignorancia para destruir
todo lo que aprendiste
y todo lo que te queda por descubrir

Quema las Iglesias, no los templos,
que las piedras no tienen la culpa
que una mujer se quedara embarazada
sin haber sido manchada por el amor

Barcelona

#01 Omniscient vs. Càmera

Omniscient

La bossa de patates fregides el va desconcertar. No hi havia de ser, allí, en aquell prestatge, en aquell paki, aquella bossa blava. La bossa de patates blava era cosa del paki de Junta de Comerç. Al paki de costat de casa hi havia molts tipus de patates fregides, però mai s’havia topat amb la bossa blava, ni a l’expositor de l’entrada ni al del fons, on s’amagaven les varietats de xips amb menys sortida.

En veure l’embolcall blau el dubte va paralitzar en Casimir Quintero al llindar de l’establiment. Ara hauria de començar de nou, una altra vegada. Hauria de tornar a decidir entre la bossa blava, amb patates ondulades, un xic dessaborides i massa olioses, però amb estries que ajudaven a què es desfessin a la boca, i la bossa vermella, amb xips no tan llardoses i més salades, però d’un cruixent perillós, que al menor descuit, si les mossegava amb molta ansietat, esclataven en mil fragments cantelluts que podien clavar-se-li a les genives com estelles.

El primer cop que va haver de fer front al dilema, quan va començar a comprar l’àpat d’emergència a l’Spar de Junta de Comerç regentat per pakistanesos, la solució va acabar venint per si sola. Al cap d’uns mesos van obrir el paki del portal de costat de casa seva. Ja no necessitava caminar quatre minuts i perdre’n tres més per decidir-se entre una bossa de patates blava o una de vermella. És cert que a vegades trobava a faltar les neveres de l’Spar de Junta de Comerç, plenes d’exòtics peixos gegantins, que amb l’esguard congelat li parlaven d’oceans i dietes totalment incomprensibles. Però, al cap i a la fi, tot allò no era més que nostàlgia pedant. No els trobava a faltar pas, aquells cadàvers pelats de fred. De fet, només els va veure una vegada, un dia que havia decidit comprar-se un gelat en comptes de patates per esquivar així l’elecció entre la bossa vermella i la blava. Quan, desprevingut, va córrer la tapa de vidre entelat d’un congelador i es va topar amb els ulls immòbils d’un catxalot guaitant-lo amb indiferència fúnebre, va deixar anar un crit esmorteït i va sortir de la botiga a corre-cuita, mentre el dependent, sorprès, tot i que no el va prendre per un lladre perquè tenia a en Casimir i a la seva dieta ben clissats, li cridava ‘¿No quieres patatas, amigo?’

------

Càmera

Casimir Quintero es va aturar al llindar del paki del portal de costat de casa seva, barrant el pas al petit establiment; un estret passadís flanquejat per prestatgeries i neveres plenes a vessar. Hi va romandre una bona estona, sense treure l’ull d’una bossa de patates fregides blava de l’estant superior del primer expositor de l’esquerra. Va abaixar la mirada cap a la bossa de xips vermella que hi havia dos prestatges més avall i després va tornar a fixar-se en la blava.

Un borratxo el va empènyer i va haver de moure’s un parell de passes per deixar-lo passar, fins quedar arrambat contra l’expositor de les patates. Va seguir amb la vista clavada a les bosses mentre l’home ebri, calb i corpulent, s’endinsava pel corredor, on va començar a remenar les estanteries i a taral·lejar la cançó que sortia distorsionada pels bafles petats de dos altaveus ocults entre les mercaderies.

“A ella le gusta la gasolina. Dame más gasolina”

El caixer de l’entrada va treure el cap per sobre el taulell, observà uns segons el borratxo i va alertar amb un un xiulet a un company, que sortí de darrera del frigorífic d’embotits i formatges del final del passadís i li va dir que si no havia de comprar res, marxés.

Finalment, en Casimir va treure la bossa de patates fregides blava de l’expositor. Se la va mirar de ben a prop una estona i la hi va tornar a deixar. Es va ajupir i va agafar la vermella. Li va donar una ullada i també la va tornar a desar. Va aixecar-se, engrapà de nou la blava i es girà cap a la caixa, on el borratxo discutia ara pel preu d’una llauna de cervesa i comptava monedes d’un i dos cèntims que es treia de les butxaques.

Va esperar el seu torn contemplant com la calba de l’home refulgia sota els fluorescents que il·luminaven la botiga. Després alçà una mica més la vista i repassà els pòsters de la paret, mig tapats per ampolles de lleixiu i rentavaixelles: en Ronaldinho, la Betty Boo, en Jack Sparrow, en Che Guevara i la Shakira.

“Amigo…”

El borratxo ja havia marxat.

“…también tengo bolsa roja, si quieres”.

B.V.O. 17/10-05/11/2010

Phil Abraham: Mad Men. 04x11. Chinese Wall
John Slattery: Mad Men. 04x12. Blowing Smoke
fumbol
Matthew Weiner: Mad Men. 04x13. Tomorrowland
fumbol
fumbol
Harold Ramis: Analyze This
Steve Shill: Dexter. 05x01. My Bad
Nicolás Acuña: Algo habrán hecho por la historia de Chile. 01x01. Conquista de Chile
John Dahl: Dexter. 05x02. Hello, Bandit
Ernest Dickerson: Dexter. 05x03. Practically Perfect
Milan Cheylov: Dexter. 05x04. Beauty and the Best
fumbol
Romeo Tirone: Dexter. 05x05. First Blood
Seth Holt: Blood from the Mummy’s Tomb

B.S.O. 18/10-04/11-2010

Kraftwerk: Kraftwerk 2
Frank Sinatra & Tom Jobim: Francis Albert Sinatra & Antonio Carlos Jobim
Matt Elliott: Howling Songs
Michael Nyman: Drowning by Numbers
Rilo Kiley: Under the Black Light
Sufjan Stevens & Osso: Run Rabbit Run
The Neville Brothers: Yellow Moon
VV.AA: Momentos 2006. Volumen III. Canciones Nacionales
Karel Ancerl, André Gertler & Orquesta Filarmónica Checa: Béla Bartók.Concierto n 2 para violín y orquesta, Sz 112.
Radio Futura: La canción de Juan Perro
Kate Maki: On High
Townes Van Zandt: Delta Momma Blues
Ornette Coleman: Science Fiction
Michael Jacson: Off the Wall
VV.AA: Monsters, Robots & Bug Men - A User's Guide To The Rock Hinterland (Disc 1)
The Undertones: The Undertones
Elis Regina: No Fino da Bossa - Ao Vivo (Volume 2)
091: Más de cien lobos
Laika & The Cosmonauts: Absurdistan
Mishima: Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa
Gravediggaz: The Pick, the Sickle and the Shovel
VV.AA: Rough Trade XXI: Handsome Devil
M.I.A.: Kala
Michael Nyman: Drowning by Numbers
Ensemble Intercontemporain: Luciano Berio. Sequenzas I-VI
Bob Dylan: Knocked Out Loaded
VV.AA: Wichita Loves Rockdelux 10
John Lennon & Yoko Ono: Double Fantasy
Rokia Traoré: Bowmboï
Can: Sacrilege (The Remixes)
The Rolling Stones: A Bigger Bang
Galo Preto, Nelson Sargento & Soraya Ravenle: O Dono das Calçadas
091: Más de cien lobos
Os Mutantes: Os Mutantes
Maria João Pires: Wolfgang Amadeus Mozart. The Piano Sonatas. Sonatas n.7-9
Michael Jacson: Off the Wall

El Masnou