L'Hospitalet de Llobregat

Barcelona

Girona

Blancafreunkenstein (capítol 1)

–Temps era temps, molts segles abans que els robots dominéssim el món, quan encara existien humans, nacions, monarquies, guerres civils i drets d’autor, la Carme –un espècimen de sexe femení– sortí de la dutxa –un hidroartilugi amb què les persones es treien la ronya–, posà el tocadiscs –un aparell sonor dels inicis de la tecnologia– i es dirigí nua –sense els draps que tapaven les vergonyes dels homes i les dones– cap al dormitori –la cambra que empraven els éssers inferiors per recarregar les bateries– a prep…

–A veure, Arturito –l’interrompé la Unitat Central de l’expedició a la galàxia UDFj-39546284–, em sap greu recordar-t’ho, però aquí tots els dispositius excepte tu som de darrera generació i tenim l’Enciclopèdia de l’Era Humana instal·lada.

–Disculpi, senyor, però faci el favor de dir-me pel meu nom.

–Que sí, R2D2, però de veritat que no ens calen, per entendre la rondalla, totes aquestes definicions de les coses anteriors al genocidi final.

–Va bé, senyor, ja reinicio...

>> Fa 213.457 anys, la Carme sortí de la dutxa, posà el tocadiscs i es dirigí nua cap al dormitori a preparar-se per la cita de les nou a l’Oliana amb en Quim, el flabiolaire de la Principal de Peralada. Contemplà al mirall les imperfeccions del seu cos i somrigué en pensar que en unes hores cada racó de la seva pell gaudiria d’aquelles mans tan virtuoses. S’hi apropà per donar una ullada als mugrons turgents i descobrí òxid a les vores del mirall. Les taques van fer-la recordar el seu marit, que odiava l’atrotinat mirall d’antiquari, i com en Pedro li digué que per fi la perdria de vista, aquella andròmina que els feia veure vells, quan l’abandonà per una jove neurocirugiana a qui havia deixat embarassada d’una criatura que quedaria orfe poc després.

>> Intentà concentrar-se en la cita, però ara, la Carme, al mirall, és veié flonja, pansida. Pensà en la nena nascuda de la infidelitat, a qui va haver d’adoptar quan la parella de traïdors es despenyà amb el cotxe pel camí de ronda de S’Agaró. Ja tenia disset anys, l’Areta, i saltava de llit en llit amb aquell ridícul nom de cantant negra i gorda, precisament ella, tan menuda i blanca que dormia amb llençols de colors per a què els amants no la confonguessin amb un coixí. Bah, la precipitada i inexperta luxúria juvenil. La Carme desafià el fidel mirall amb un somriure. Va, digues, qui és, en aquesta casa, l’autèntica reina del sexe?

>> El telèfon mòbil respongué. Era l’Areta, que no vindria a dormir, que tenia una cita a Peralada i li havia agafat el cotxe.

>> La Carme s’observà la cara de disgust al mirall i es preguntà si realment tenia motius per preocupar-se o només eren cabòries.

>> El mòbil contestà de nou. Era en Quim, que no podia baixar a Barcelona i que havien d’anul·lar la cita perquè la furgoneta de la cobla s’havia espatllat.

>> En lligar caps, la Carme agafà el pintallavis i escrigué PUTARETA al mirall. Anà corrents fins a l’estudi i buscà a una vella agenda el telèfon d’un caçador de porcs senglars que va conèixer quan treballava d’script a Un cos al bosc. Marcà el número. Ningú no contestava. Potser havia canviat de casa. O ja era mort. Feia molts anys des de la darrera vegada que van parlar, quan li pagà l’acordat per matar en Pedro i la seva amant. A la fi, van agafar la trucada.

>> Hola Jaume, sóc la Carme. Tinc una nou treballet. Una joveneta. Aquest cop el penya-segat no funcionaria. Massa sospitós, un altre cotxe. M’entens? Millor al bosquet de l’estany de la Muga. 5.000 euros. No, 6.000, perquè vull que em facis la factura amb el seu cor. Sí, no diguis res, ara. Ens podrien estar gravant la conversa. Aquestes maleïdes màquines, no te’n pots fiar, d’elles, seran la nostra perdició. No m’entens? Tranquil, quedem per parlar-ne, d’aquí dues hores a l’Oliana, que ja hi tinc taula reservada.

B.S.O. 15-27/03/2011

Wilhelm Kempff: Ludwig Van Beethoven. Sonata Nº 14 in C Sharp Minor, op. 27 nº 2
VV.AA: Momentos 2004
Sam Prekop: Sam Prekop
more: Equilibrio Superhéroe
The Fabulous Thunderbirds: What’s The Word
Vittor Santos: Trombone
Luiz Gonzaga: Canta sus sucessos com Zédantas
David Bowie: The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars (30th Anniversary Edition)
Rufus Wainwright: Want One
Djavan: Bicho solot o XIII
10.000 Maniacs: Campfire Songs: The Popular, Obscure & Unknown Recordings
Claudio Arrau: Frédéric Chopin. Études Op. 25
The Jacson 5: Diana Ross Presents the Jackson 5
Melted Wires: Melted Wires (Bonus Tracks)
Els Pets: Sol
Aerogramme: My Heart Has a Wish that You Would Not Go
Rokia Traoré: Tchamantché
New Order: Low-Life
David Thomas & The Pedestrians: Variations on a Theme
The Go! Team: Proof of Youth
Jorge Ben: Samba Esquema Novo
The Fabulous Thunderbirds: What’s The Word
D’Angelo: Brown Sugar
Van der Graaf Generator: Still Life
Gil-Scott Heron: Pieces of a Man
Kevin Ayers: Still Life with Guitar
The Beatles: Let It Be Naked
Melted Wires: Melted Wires
Abe Duque: So Underground It Hurts
Soda Stereo: Dynamo
The Gil Evans Orchestra: Out of the Cool
T-Rex: Electric Warrior
Faces: Five Guys Walk into a Bar (CD2)
They Might Be Giants: The Else
The Beatles: Let It Be Naked
New Order: Low-Life

Barcelona

B.V.O. 28/02-19/03/2011

Omar Madha: Big Love 05x04. The Oath
fumbol
Roman Polanski: The Ghost Writer
fumbol
Álex de la Iglesia: Balada triste de trompeta
fumbol
David Petrarca: Big Love. 05x05. The Special Relationship
Howard Deutch: Big Love. 05x06. D.I.V.O.R.C.E.
David Petrarca: Big Love. 05x07. Til Death Do Us Part
David Knoller: Big Love. 05x08. The Noose Tightens
fumbol
fumbol
fumbol
fumbol
fumbol

Ventafronkenstein (capítol 6)

Jo plego, de debò. Això de cap del gabinet de comunicació d’en Kim Jong-Un, l’hereu al tron de la República Popular Democràtica de Corea, acabarà amb mi. El millor que em pot passar ara és que 150 mil membres del Partit dels Treballadors m’afusellin en harmoniosa coreografia al bell mig de l’estadi Primer de Maig.

El ball al palau de Kumsusan va anar força bé, segons el guió establert, però ahir em vaig llevar amb una ressaca històrica, per les drogues que el príncep –que així vol que l’anomenin– em va fer prendre per acompanyar-lo. A sobre, en Jong-Un va desaparèixer i en Wallace i en Barry, els meus millors becaris, no van ser capaços de trobar-lo malgrat recórrer tots els bordells de Pyongyang. Al final vaig haver de fer un comunicat en comptes de la roda de premsa en què en Jong-Un havia d’anunciar que s’havia enamorat d’una desconeguda (la Choi Soo, és clar), mostrar una sabateta kkotsin (talla Choi Soo, per cert) i jurar que l’emprovaria a totes les joves del país fins retrobar el seu amor (cosa prevista per aquesta tarda).

A les cinc de la matinada m’ha despertat en Barry a crits. En Wallace ha trobat en Jong-Un a la casa dels Choi-Park! Què diantre hi feia, a la cabana de Namp’o, tantes hores abans del pactat! Hi hem fet cap a tota velocitat, però hem trigat tres hores perquè no hi ha qui entengui els senyals de circulació en Hangul.

En arribar, la caravana dels periodistes ja envoltava la barraca. Per sort, els goril·les d’en Jong-Un els tenien a ratlla. En creuar el cercle de la premsa, la Gretchen Carlson, una reportera amb qui vaig tenir una aventura, m’ha somrigut burleta, indicant-me amb el cap la cabana, d’on sortien uns miols esfereïdors. En Wallace ens esperava al llindar, molt excitat.

–Uf, és com el yuvutu, però en viu i en directe!

I ho era! Inenarrable! Al terra del menjador, sobre els seus vestits hanbok, jeien nus en Jong-Un i les bessones Choi-Park. En concret, en Jong-Un estava de genolls, envestint per darrera a la Yoon, de quatre grapes i amb el cap a l’entrecuix de la Ha-Neul, estirada panxa enlaire. Al sofà, la mare Mi Hwa feia un sudoku.

–Ai, senyor príncep, però què féu?

–Ah, Ned, ets tu, passa, que aquí necessitem ajuda. Au, vinga, no siguis tan britànic, vine, que la Ha-Neul troba que no està prou assistida.

–Però s’altesa camarada, no voldria esguerrar-li tan romàntica cita, però d’aquí dues hores ha de calçar el kkotsin a la Choi Soo i anunciar que s’hi casa.

–La pallussa aquesta que no vol afegir-se a la festa i s’ha tancat a la cuina?

–La nostra germanastra és una estreta –ha afegit la Ha-Neul.

–Repffrimida tdhe mferdça –ha deixat anar la Yoon entre quatre llavis.

–Ptse –ha espetegat la mare.

He entrat a la cuina. La Choi Soo estava arrupida a un tamboret davant dels fogons, amb una caixa de llumins a les mans.

–No us apropeu! –ha cridat entre sanglots–. Això és massa. Jo sóc molt patriota, però aquesta humiliació no estava en el tracte. Després dels càstings que he hagut de passar. No us apropeu... o ens mato a tots!

He vist que els fogons tenien el gas obert, probablement de feia hores. M’he apropat i la Choi Soo ha encès un misto. No ha passat res.

–Pobreta, que no saps que l’embargament fa mesos que ens ha deixat sense gas?

Una hora, he necessitat per fer-la recapacitar! Cada cop que creia aconseguir-ho, del menjador arribava un estrident orgasme bessó i havia de recomençar. Al final, l’he convençuda amb més wons dels acordats i la promesa de dotze happy meals de contraban.

He aprofitat un moment flàccid d’en Jong-Un per aturar l’orgia i fer sortir tothom al carrer. He anunciat que el príncep es disposava a emprovar el kkotsin a les súbdites 213.454, 213.455 i 213.456. Un corresponsal ha preguntat per què no havien pogut veure les 213.453 anteriors. En Jong-Un estava tan delerós de trobar la seva estimada que li havíem perdut el rastre. Però si porta aquí des que va acabar el ball. L’he acusat d’espia sud-coreà i he manat empresonar-lo.

En Jong-Un ha emprovat el kkotsin a la Yoon i la Ha-Neul, que en alçar la cama han deixat entreveure la nuesa sota el hanbok. Per descomptat, els anava petit. Aleshores ha estat el torn de la Choi Soo, sense depilar i amb les ungles del peu més negres que el meu futur. Quan la sabateta li ha calçat, ha començat a plorar com una histèrica. Tant de bo ho hagin interpretat com un senyal d’amor.

Els promesos han marxat a palau en limusina. Les germanastres també, però amb discreció, amb els goril·les. En dispersar-se el circ mediàtic, se m’ha apropat la Gretchen i m’ha dit allò que m’ha fet pensar que em vaig equivocar de bon començament, que hauria d’haver acceptat l’oferta del príncep de Bhutan.

- I tu, noi, esperes que se te’l cregui algú, el conte aquest?

B.S.O. 22/02-15/03/2011

Mishima: Ordre i aventura
T-Rex: Electric Warrior
The Horace Silver Quinter: Song for my Father
Neil Young & Crazy Horse: Greendale
VV.AA: You’ve Got the Fucking Power. Digital Hardcore Recordings Promo CD
Leila: Courtesy of Choice
Violeta Parra: Las últimas composiciones de Violeta Parra
Correcto: Correcto
Rainer: Nocturnes
The Jackson 5: Diana Ross Presents the Jackson 5
Tony Touch/VV.AA: Hip Hop #77: Rap Attack
VV.AA: Acres for Cents
Beirut: Gulag Orkestar
New Order: Low-Life
Billie Holiday: Retrospective (1935-1952) Vol. 2
Ólöf Arnalds: Innundir Skinni
Nico: The End
Echo & The Bunnymen: Ocean Rain
Giant Sand: The Love Songs (25th Anniversary Edition)
Astrud & Col·lectiu Brossa: Lo nuevo
Mclusky: The Difference between Me and You Is that I’m not on Fire
INXS: Listen like Thieves
Chic: Chic
Ton Koopman: Johann Sebastian Bach. Chorale Prelude Kyrie, Gott Vater in Ewigkeit in C Minor BWV 669
VV.AA: Momentos 2010. Canciones internacionales vol. 2
T-Rex: Electric Warrior
The Third Eye Foundation: You Guys Kill Me
Cangaceiro: Alumbramiento
London Symphony Orchestra with Vladimir Ashkenzay: Sergei Prokofiev. Piano Concerto No. 1 in Db Op. 10
VV.AA: Tomlab Beatbox. A Rockdelux Sampler
Neutral Milk Hotel: In the Aeroplane over the Sea
The Jackson 5: Diana Ross Presents the Jackson 5
Mishima: Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa
The Go-Betweens: 16 Lovers Lane
Riton: Homies and Homos
New Order: Low-Life

Desaparecidos

Barcelona

El Masnou

El Masnou